Concòrdia i Convivència Antonio Bisbal

 

 Concòrdia i Convivència Antonio Bisbal
(Pixabay)

     

"Ja que les guerres neixen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Així s'inicia el preàmbul de la Constitució de la Unesco, en el text subscrit el dia 16 de novembre de 1945, a Londres, després de l'última guerra mundial. I aquest és un punt de no retorn per contribuir a la pau en el món. L'educació és el camí per fer possible el respecte universal a la justícia, a la llei, als drets humans i a les llibertats com es reconeix en la Carta de les Nacions Unides, a tots els pobles del món. Aquesta premissa és necessària per entendre la raó de ser d'una jornada que reivindica la concòrdia i la convivència.  

En aprofundir en l'etimologia de la paraula *(1) concòrdia, és interessant saber que en l'imperi romà era considerada com una virtut quan dos o més persones es reunien 'cor amb cor'. En un nivell més profund, la paraula està composta pel prefix con-, que fa esment al conjunt i al compartit, acompanyat de -cordis, que significa de cor. És heretada del llatí i fa referència a l'entesa i unió entre parts.

Igual que concòrdia, *(2) convivència és una paraula que té el seu origen en el llatí. Sorgeix del llatí convivĕre, entés com la capacitat de sociabilitat i el respecte per compartir en comunitat. El prefix con-, interpretat com al costat, i el vocable vivere, contemplant la mateixa existència formen aquesta paraula que apel·la a la capacitat que tenen les persones per trobar una via de complicitat que fomente l’empatia entre els éssers humans. 

La concòrdia, la convivència i el consens són paraules lligades la Transició espanyola. Sense els valors que implica el seu significat mai s'hagués arribat a signar la Constitució de 1978.  Un lèxic propi d'un temps i d'una època en la qual res era fàcil i menys integrar les sensibilitats d'una Espanya preconstitucional que no volia renunciar a mantenir el seu estatus. Tanmateix, aquests conceptes aconseguiren arrelar en la ment d'aquells homes i dones que estaven a punt de fer possible el somni de la llibertat i la Democràcia per a les generacions futures. Evidenciant la certesa del preàmbul de la Constitució de la Unesco per fer possible un món millor per a tothom.

Antonio Bisbal Iborra (1905-1993), reconegut amb l'Alta Distinció Francesc de Vinatea l'any 2013 en testimoni de respecte i consideració i en reconeixement al seu treball com a Diputat de les Corts Constituents, va destacar en la seua faceta com a polític per impulsar els valors de la concòrdia, el consens i  la convivència. Aquesta fita es mereixedora d'un reconeixement a la seua figura política per preservar la memòria d'un lluitador per les llibertats dels pobles i per la Democràcia.

Per tant, la jornada honrarà la memòria d'Antonio Bisbal i fomentarà els valors de la concòrdia i la convivència aportant a la comunitat intel·lectual les reflexions, les idees i les anàlisis de la història contemporanea. Amb la finalitat de proporcionar testimonis de valor als investigadors del present i del futur. Un llegat immaterial amb la capacitat de commoure les animes i que contribuïsca a aportar un granet de sorra per canviar les ments mitjançant el diàleg i la paraula.  

* (1) RAE (Real Academia de la Lengua Española) i Julián Pérez Porto y Ana Gardey (2016).  

* (2) RAE (Real Academia de la Lengua Española) i  Benjamin Veschi (2018).